El Camell de Sant Jeroni és una d’aquelles agulles que queda lluny de tot arreu. Potser per això i per l’escassa longitud de les seves vies és un lloc on sempre escalarem sols. No obstant, l’entorn, amb unes espectaculars vistes d’Ecos a una banda i una perspectiva poc coneguda de Sant Benet, Gorros i la Plantació de l’altre bé valen una visita. La via en sí, no té gaire història: molt equipada, ràpida de fer i sobre roca de primera. Pot ser un bon complement per arrodonir el dia quan ens apropem a la Talaia Gran o al Gegant Encantat.
- Via: El Caçador de Balenes
- Zona: Montserrat – Sant Jeroni
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 95 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Masana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). Aquest corriol, ben fresat va vorejant la vessant de Sant Jeroni, passarem pel peu de la Talaia Gran, i el Gegant Encantat. Seguim pujant i baixant fins que arribem a una zona desemboscada, amb molt bones vistes de la vessant oest d’Ecos. Tenim el Camell de Sant Jeroni Just davant nostre. La via comença al peu del camí, uns 20 metres a la dreta de l’Aresta Brucs.
-
- El Camell de sant Jeroni, sota l’atenta mirada del Gegant encantat i dels Ecos
-
- Senzilla primera tirada
-
- Ae del segon llarg
-
- Segona tirada
-
- Darrer llarg
-
- Ressenya de la via
L1(IV-)
La via s’inicia uns metres a la dreta de l’aresta Brucs; hem de remuntar una rampa inclinada molt fàcil i força equipada fins arribar a una balma on farem la primera reunió. 30 metres.
L2(V+/Ae)
Sortim de la reunió cap a la dreta fins atènyer el primer parabolt. Tenim un curt tram d’escalada artificial equipada amb passos gens llargs.
La sortida en lliure fàcil fins col·locar-nos sota un llavi. Flanquegem lleugerament a la dreta i ataquem la panxa que forma el llavi (V+). Trobarem bons forats i còdols cantelluts que ens facilitaran la feina. Un cop superada la panxa anem en tendència a l’esquerra sobre rocam exelent. Després la verticalitat desapareix progressivament fins arribar a la segona reunió. 25 matres.
L3(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta uns metres per situar-nos al peu d’un nou llavi.
El superem fàcilment ajudats per grans còdols i seguim uns pocs metres verticals amb molt bona presa. De seguida la verticalitat disminueix i ara només ens restarà grimpar una mica fins l’avantcim. La reunió del ràpel es troba uns metres abans d’arribar al cim, just passat un collet. 35 metres.
Descens:
Des de l’instal·lació, fem un ràpel de 50 metres per la vessant est. Un cop a baix flanquegem una mica cap la dreta fins arribar al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Lloc solitari amb vistes espectaculars.
- Bona roca.
- Bonic segon llarg.
El que no m’ha agradat tant:
- Instal·lació de ràpel un pèl precària.